L'enyorança

Enyoro la meva terra
l'olor de la mar
aquell blau penetrant,
la terra que sempre he estimat.

La manca de diners
me n'ha separat d'ella,
de tot el que hi pertenyia
de tot el que m'omplia.

Ara ja no tinc res,
tot ho he abandonat
per intentar canviar de vida
lluny del pais estimat.

Però que puc fer jo
si tot el que estimo
ja ho he deixat
per intentar canviar?

Vaig sol pel carrer,
sense saber on vaig
sense poder veure la mar
lluny de la terra que sempre he estimat.

Les malcasades

Antigament gairebé totes les dones eren casades amb homes bastant més grans que elles. Elles ni tan sols podien esollir amb l'home amb qui passarien la resta de la seva vida, pel simple fet que elles encara eren molt petites per saber escollir una persona apropiada. Els homes eren escollits pels pares. Els pares ho feien amb bona voluntat, perquè la seva filla tingués un futur amb una família amb diners. Però molts cops ho feien pel seu propi futur, per no tenir una vida en la miseria i aleshores el més fàcil era casar a la filla. Molts d'aquest homes pot ser li doblaben la edat, però ells per tal de tenir una carn jove entre els seus braços permetien fer aquesta injusticia. Amb l'alegria per ells de tenir una jove, i la degracia per elles de tenis un vell al seu costat.

Segurament, molts d'ells s'aprofitaven de la seva inocencia i abusaven d'elles, les violaven o els hi feien qualsevol desgracia. Però pot ser que tots no fossin uns maltractadors , qui sap si alguna d'eles va trobar el seu amor en aquell matrimoni, encara que ho dupto bastant. També podria donar la casualitat que l'home morís pocs anys després i que l'herencia fos per la noia. Ella podria refer la seva vida amb un altre home, però jo no sé si sería capaç de tornar a viure una experiència semblant a aquella.

Jo m'intento posar a la seva situació i és que jo no ho hagués aguantat, passar tota la teva vida amb un home molt més gran que tu, que al principi ni tan sols el coneixes i sobretot sense amor entre mig. Jo hagués preferit mil vegades ser pobre i sense futur que no pas aquest futur. Fins i tot, en el pitjor dels casos, avans preferiria la mort que seguir endavant amb aquella mentida. Sort que ara ja gairebé no es fan matrimonis aquest, excepte algunes religions que segueix practicant això.

Penso que s'hauria de prohibir, que aquestes noies no es mereixen passar una vida, segurament desgraciada amb una persona desconeguda.

La gelosia

La gelosia és una reacció natural que se sent quan l’altre persona realment ens interessa. La persona que experimenta aquest conjunt d’emocions pateix, normalment se sent amenaçada o té por de perdre la persona estimada. En general, és una reacció que produeix sentiments negatius, per això s’ha de controlar. Actualment, entre la gent jove, el sentiment de la gelosia es considera un sentiment antiquat totalment oposat a l’amor verdader. Es creu que és una reacció més propera a la malaltia que no pas a l’amor i que coacciona tot acte de llibertat. No s’ha de caure en aquest error sinó que al contrari, s’ha d’intentar tenir relacions sentimentals sanes i naturals on aquests sentiments es puguin parlar obertament. La gelosia és un sentiment natural que, sempre i quan no coaccioni la llibertat de l’altre, pot ser una verdadera demostració d’amor.

Bueno he posat aquest text que me'l va enviar la Paloma perquè el vaig trobar molt interessant i cert. Crec que la gelosia és una manera de mostrar a algú que l'estimes de veritat. No crec que sigui res dolent, però si arribes al punt de desconfiar de la teva parella i no deixar-la sortir amb altre gent, llavors si que pot arribar a ser dolent.

Tirant Lo Blanc

El sexe
Aquest és un dels temes que costa parlar més la gent, intercanviar experiències o sensacions sobre això normalment són callades, i guardades per un mateix. Crec que no hauria de ser així, es un tema com qualsevol altre, natural. Avans el sexe es veia com una cosa mal feta si es feia avans del casament, en canvi ara es veu malament si no el fas fins després del casament. Actualment la gent vol perdre la virginitat quan més ràpid millor, així es senten més gran, i moltes vegades sense donar-li importancia amb qui ho estas fent, si es la persona que realment estimes.
Jo crec, que perdre la virginitat es una cosa molt important i que n'has de'estar el cent per cent segur, sense pressions ni res, només si tu et sents preparat. Moltes parelles, un dels membres no està preparat, però amb la pressió i la insistencia de l'altre ho acaba fent amb desgana, i així no disfruta ni ho fa de gust. Si la teva parella no està disposada a esperar el temps necessari fins que tu estiguis preparat, deixa'l no val la pena si no et sap compendre.
El sexe hauria de ser una manera de demostrar l'amor per la teva parella. Sobretot la primera vegada, hauria de ser algo molt especial, que tots dos gaudiu, que tingueu plaer i que sobretot us sentiu a gust amb l'altre. Si amb alguna cosa no et sents bé, hauries de saber parlar amb l'altre, de forma que tots dos disfruteu.
Resumin que el sexe es un moment en el que s'ha de disfrutar amb la persona indicada i s'ha de saber parlar-ne.

AUSIÁS MARCH

La por i la timidessa són una de les grans barreres que hi ha en aquest món. Per desgracia o per sort, aixó t'impedeix fer moltes coses. En un dels llocs en que aqests sentiments intervenen més, jo crec que és en l'amor. Penso que si sents amor de veritat, sempre hi haurà aquests dos ingredients que t'aturen davant de moltes situacions. L'amor, la por i la timidessa tots tres formen com un joc, que poc a poc amb els errors i experiències, l'amor va agafant avantatge als altres dos.
Però davant de la vida real, també intervenen molts cops, tot seria més fàcil si no existissin.

MANEL DE CARDONA

Manel de Cardona fou un noble trobador, enamorat de la vida. Estava casat amb na Maria de Montcel, amb la qual tingué cinc fills.
Escrigué els més apasionats i romàntics versos del regnat on ell habitava. Encara que totes les dones sabien que estava compomés, totes i cada una d'elles estaven boges per ell, per aquell gentil caballer. Però un dia ell va veure la més preciosa dama que mai hagué vist, aquest cop va ser ell qui es rendí als seus peus. Tots els seus versos foren sobre ella. Passaren nits apasionades, amagant-se de na Maria. En Manel totes les nits li deia que anava a llocs tranquils per escriure-li els més hermosos versos.
Foren amants fins el dia en que Manel se'n adonà del seu error, del pecat que estava cometent. Així que la deixà sense donar-li cap explicació. Ella es desesperà i no es va donar per vençuda. Plena de rabia i de gelosia anà a veure'l a casa seva. Va picar a la porta i en veure la seva dona, la va matar. Tot seguit va fugir d'aquell lloc.
En Manel en veure aquella bestialitat, passà anys tancats en la habitació, sense parlar ni veure a ningú. Fins al dia que morí de pena.

Dos són los focs que escalfen l'amor de l'amic: la un és bastit de plaers, desigs, cogitacions; l'altre és compost de temor, llanguiment e de làgremes e de plors.

Ramon Llull (1232 - 1316) Llibre d'Amic e amat, dins Llibre d'Evast e Blanquerna

Per mi els amics són una de les coses més importants que hi ha en aqust món, sense ells no sería el que soc. Són una gran ajuda moral en molts moments. Sempre, si són uns bons amics, els tens en els bons i mals moments, en l'alegria i en la tristesa o la temor. Si estàs rient vindràn a riure amb tu, si veuen que plores vindràn a plorar amb tu, et deixaran el seu ombro perque puguis plorar i t'eixugaràn les llàgrimes.

Tot té coses bones i dolentes, no obstant l'amistad encara no li he trobat cap inconvenient i espero no trobar-ne mai perqué així és molt millor.

Gracies a tots ells per estar sempre al meu costat!